Carrer de les Bugaderes, 39

Si de gran no puc ser actriu o directora de teatre o estudiar per la pau al món... m'agradaria ser filòsofa perquè sempre em faig moltes preguntes.

08 de maig del 2017 Marca aquesta data com a dia importantíssim al teu calendari. Recorda'l sempre. Aquest és exactament el dia en que et vas fer lectora . A tu, que t'ha costat tant desxifrar el codi. Com aquella llana que cal cabdellar però és plena de nusos. Nus a nus els has anat desfent tots. Tornàvem a casa des de circ. A diferència d'altres dies, no em demanaves que t'expliqués res. Estaves en silenci. Vaig pensar que estaves adormida. Quan et vaig cridar, em vas dir: - Estic llegint, mama. I no et vaig poder dir res més. Atrapadíssima amb el primer volum de les aventures del Capità Calçotets. És el clic a l'interruptor. Mai m'havies fet callar per llegir. Mai abans t'havia atrapat tant un llibre. D'un cert gruix, ja. Un dia històric.

No en tens prou amb una sola mà. Ja te'n calen dues. I això vol dir que et vas fent gran i no tenim prou dits per abastar-te . Com és que tot passa tant de pressa? Omples el dia i la casa d'històries de princeses i de germans zoòlegs, de contes de pares i mares i fills i filles i avis i àvies i tota la parentel·la. I de trenes. De moltes trenes de cabells i de fils i d'amics i amigues i de cosins i cosines. I de petons. Amb abraçada inclosa. Ets de música i paraules sentides, escoltades i explicades més que d'aquests dibuixos que encara se't fan llunyans i complexos i que els grans en diem lletres. Però no dius que no a algú que t'acompanya a la biblioteca i t'ajuda a viatjar a mons per eixamplar el teu univers. Com has fet amb tantes altres coses, un dia obriràs els ulls i les lletres i les paraules seran amigues teves ... i seguiràs demanant que t'expliquem un conte abans d'anar a dormir. Per tenir-nos ben a prop. Encara que passin ...

Tot són maneres de menjar les olives...

- De gran vull ser... treballadora.

El nen: Per què tants poetes tenen nom de carrer? La gran: Per què tants escriptors tenen nom de biblioteca? La petita: Si em prenc el xaropet, podré beure un glop d'aigua i menjar una oliva negra?

Em pregunta qui són. Són els meus avis. Em pregunta on són. Ja no hi són, són morts. Em pregunta on són. I no sé com explicar-li. Anem al cementiri, tota la família. No sé si tindrà por si li explico que són allà. Li explico. Passen uns dies i és ella qui m'ho explica a mi. Els teus avis van passar una porta que es va tancar sola. Hi havia una reixa de punxes i quan es va tancar, es van morir. Ara viuen sols i no els podem anar a veure. Però a la porta hi han escrit els seus noms.

- Com es diu la nena nova? - No ho sé però té una E, una A i dues M.

- Per què aquesta senyora porta els llavis marrons? - Mama, no sé volar. Potser si me n'ensenya algun ocell... - Les mares també tenen nom. - (Quan la gran i el nen marxen de colònies) Així em quedo soleta? No pateixis, mama, jo et cuidaré.  Per molts anys, bonica!!!

L'arquitecte a Espècies per catalogar / Els amics de les arts És curiós que t'agradi fer teatre però no t'agradi disfressar-te. Sempre pots argumentar que et ve de lluny. Encara que ara no ho sembli, de petita eres extremadament tímida. I cada any, encara que el dijous haguessis menjat la truita i la botifarra d'ou, estaves convençuda que series l'única disfressada de l'escola , que t'havies equivocat de dia. Un any, va nevar (aquests de la capital, que de quatre volves en diem nevada). I va ser molt màgic. Però tret d'aquell any... La cosa empitjora quan ets mare de tres criatures i a l'escola diuen que han de portar una disfressa original, que l'hagin fet ells i que l'hagin fet a casa . I un et demana anar de contenidor d'escombraries orgàniques i l'altra de tortuga i l'altra... Si hi ajuntes que, acostumada com estàs a deixar-ho tot per darrera hora (bàsicament perquè poden canviar quinze vegades d'idea la setmana ante...

Vet aquí que una vegada, sembla que faci molt i molt de temps, tenia una nena que encara demanava el xumet i dormia amb el pare i la mare i anava a l'escoleta... Fa una mica més de tres mesos va començar la transformació. M'hauria d'haver preparat. Ara... ...ni recorda els xumets, són de nens petits (els va regalar a la seva cosina petita dos dies abans de començar l'escola) ...va a l'escola dels grans ...escriu el seu nom ...es vesteix i despulla pràcticament sola ...coneix moltes lletres i números ...corda i descorda botons ...dorm al seu llit (tot i que de vegades, fa escapades al nostre, amb nocturnitat, sense despertar-nos) ...pedala el seu tricicle des de fa un parell de setmanes És un privilegi tan gran assistir a la creació d'una persona!!!

Nosaltres, ben mirat  a  Paraules al vent / Miquel Martí i Pol Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona A casa, sopant, la petita se m'acosta: - Mama, el tete m'ha pres la O. - Què dius, videta? - El tete m'ha pres la O! - La mare no t'entén. - El tete m'ha pres la O!!! Miro la nevera. Hi tenim moltes lletres-imant per jugar. - No, mira, carinyo, la O és aquí. - No, mama, no. Se'n va. Torna amb una cadira de vímet amb el nom del seu germà. M'assenyala la O del nom. - Ho veus, mama. El tete m'ha pres la O A partir d'aquí, dures negociacions sobre la pertinença de les lletres dels noms de tots els membres de la família.

La contemplo des de dalt perquè espero poder-me-la mirar des de baix algun dia. Les seves cuetes donen corba a uns cabells que sempre busquen la perpendicular i que em recorden que els testos s'assemblen a les olles, no en són la còpia perfecta. Riu per tot i li agraden les bromes, fer-les i que n'hi facin. On queda la nostra petitona que va arribar quan gairebé ja no l'esperàvem? Segueix aquí, en els xumets que es resisteixen a marxar i en la seva mirada blava i misteriosa . Les paraules fan cua al seu cervell perquè té pressa per fer-les servir i diu "No cal" quan vol dir no, i diu "I tant!!!" quan vol dir sí. No li agraden els crits i les baralles, s'estima meś les cançons i els contes. Que li expliquin i explicar-los, passant les pàgines i inventant noves escenes per als mateixos personatges. Els animals li fan respecte però diu que ja li agradaran quan sigui gran. No pot entendre fer l'aperitiu i no oferir olives i patates a tots els q...

A diferència d'altres dies, destapo la banyera abans d'agafar la tovallola. Ella encara no n'ha sortit i mira l'aigua com es va escolant: - I jo què, mama? Marxo amb l'aigua?

- Fa po a iuna (Traducció: Fa por la lluna) - Per què, princesa? Si és molt bonica, omple la nit de llum Breu silenci - No pal·la. A iuna no pal·la (Traducció: No parla. La lluna no parla) Ves com te n'hauries de refiar...

Escena d'escoleta - No gladal tió. Com el papa. Lasca. (Traducció. No m'agrada el tió. Com el papa. Rasca.) (Traducció de la traducció. El tió de l'escoleta té barba de tres dies...) Escena de casa Va portant figuretes del pessebre al tió perquè les vegi i li diu: - Tió, no mengis!!! No fos cas que ens quedéssim sense alguna figureta...

Llegeixo un llibre al tren , com sempre que puc. Aquest cop és "Historia de la lectura" de l'Alberto Manguel. La petita dorm i els altres dos es distreuen dibuixant, xerrant, mirant... Sóc just davant la porta de baixada. - T'agradarà molt aquest llibre. Una dona, encara més kumbaià que jo (que ho sóc més d'esperit que d'indumentària). - Gràcies. Me l'ha regalat una amiga. - Doncs deu ser molt bona amiga teva. Després, llegeix "La biblioteca de noche". Encara t'agradarà més. - Gràcies. S'obren les portes i baixa. La gran obre la bossa, al metro . La senyora que té asseguda al davant se la mira amb suspicàcia. Llavors, la gran treu el ganxet i el fil, i s'hi posa. Els llavis de la senyora esbossen un somriure i, al cap de ben poca estona, ja xerren totes dues com si es coneguessin de tota la vida. Tornem cap a casa en autobús . El nen al seu seient preferit imitant el so i el conductor. La gran llegeix i la petita em demana d...

Aquestes dues darreres setmanes han estat de bojos . La petita, d'una tos pesada i cansadora a la pilota de ping-pong blavosa al front després d'acostar-se massa carinyosament a la porta, de ferums líquides per baix a fonts rajadores per dalt. A l'Associació de Pares, volent-los defensar i trobar una via realista has passat a convertir-te en el monstre que envia els nens amb transtorns de l'aprenentatge a l'escola concertada i, a sobre, per qüestionar els números, fas ajornar l'Assemblea. A l'escala de veïns, els administradors no rutllen, les clavegueres no xuclen i no hi ha comandaments per la porta amb personalitat pròpia de l'aparcament. Hi ha assajos extra de la coral de la gran i examen de comarques i els dictats de català que costen... El nen té una competició de futbol que s'anul·la però no... però sí... però ara ho canviem. (On són el simpàtic o la simpàtica que va dir que a les extraescolars col·loquem els nens? Hauríem de tenir una xerrad...

Abans d'ahir va ser fantàstic. El nen va trigar menys de 90 minuts a vestir-se, posar-se les sabates i cordar-se-les. La petita es va llevar de molt bon humor i va cantar cançons al drac, al sol i a la lluna. La gran va anar a comprar el pa sola. Vaig arribar abans d'hora a la feina. Vaig aconseguir actualitzar arxius xml amb l'msxml (i mira que se m'havia resistit). Vaig descobrir un claustre del segle XV per perdre-m'hi. Vaig veure un grup de dones teixint i rient juntes . La gran em va explicar que, segons va sentir en un reportatge, els homes sempre comencen amb pedra i les dones amb paper. Per això sempre guanyem . La gran em va explicar que, després de pedra, sempre fan tisores. Són fàcils de preveure... La pediatra em va dir que tinc tres fills fantàstics que creixen com han de créixer. La petita va estar tranquil·la tota la visita... fins que va arribar la vacuna. Però la podem perdonar, no? Lo carinyo va arribar d'hora de la feina i ens ...