Carrer de les Bugaderes, 39

Ahir era una bloguera teixidora . Avui un escriptor brillant . Aquesta primavera entra remoguda, sacsejadora, brutal. Perquè no tocava, encara no tocava. Fa 27 anys em va impactar el títol d'un llibre d'una autora noruega: també et pots morir a la primavera . I ara, què? Doncs a teixir i a llegir. Perquè a cada punt i a cada paraula, se'ns asseuran al costat. Als llavis, se'ns esbossarà un somriure . O una bona riallada.

Ni aturar-nos ni perdre l'esperança. La xarxa ens regala la possibilitat de compartir. Una caminada per una casa gran que no s'omplirà de gent. Una caminada per una lluita que no s'aturarà . Mai. Fins a la victòria.

Carme Guasch i Darné Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Engegar un bloc va lligat a una necessitat expressiva , de trobar i que et trobin, de fer xarxa i saber que hi ha algú que valora el que fas. Ens agrada que ens facin comentaris encara que ens costi tant, de vegades, deixar-ne als altres. I no volem de cap manera tenir la sensació que repetim i repetim i repetim... Per això inventem premis. Una excusa per fer encara més xarxa. Il cavaliere rosso pensa en mi. I jo remeno els blocs que segueixo i els que no, i trobo... ...dues amigues d'una xarxa de ganxet ( las viejas del visillo ) ...una imatge inspiradora al mes ( relats conjunts ) ...poetes que escriuen  el que em passa pel cap ...les primeres passes amb les agulles de mitja ( entrellanes ) ...un cervell reciclador ( mama recicla ) Escriuen el que són i m'acompanyen . M'explico en el que escric . Encara que no sigui puntual a les nostres trobades.....

Tens les respostes dins teu. Si penses, no cal que preguntis Anna Cabré / Mestres de mestres Les millors lliçons dels bons mestres molt poques vegades tenen a veure amb els continguts. Més aviat són portes que s'obren, neurones que s'il·luminen, racons que no imaginaves i que eren allà. Actituds de vida . La nostra televisió pública ens ofereix perles que podrien haver passat desapercebudes quan només hi havia la programació tradicional. Ara, però, ja no ens hem d'empassar el que fan a la tele, podem triar-ho a la carta. Us recomano tots i cadascun dels capítols d'aquest magnífic programa de l'Albert Vinyoli. Tots tenen en comú una dedicació vital a la seva professió, pampallugues als ulls quan en parlen i uns mestres molt especials. Si m'hagués de quedar amb un capítol, em quedaria amb els pares de l' Anna Cabré que, cada cop que ella preguntava, li deien "Pensa!!!". Una sola paraula que et canvia la vida.

Les cireres ingènues a Els fruits saborosos / Josep Carner Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona No cal que sigui primavera per omplir-nos els ulls i les mans de flors. Divendres teixits de colors. Today is friday!!!

Un d'aquells dies carallots en què no avances feina, tires la cadira enrere, t'embadoques mirant les sabates i et preguntes perquè els nusos et queden sempre torts . Vols dir que això no s'ho ha preguntat algú més? Cerques i trobes l' Ian's Shoelace Site  i t'enamores de l'Ian's lace i mai de mai més et tornen a quedar torts i a més els fas a una velocitat ideal (després d'un cert temps de pràctica) per cordar els de tota la família abans de sortir de casa. Parlant de família... Diuen que els plats s'assemblen a les olles (ai, si em trobés amb el creador d'aquesta bonica expressió i em digués on els troba la semblança) i per això el nen adora les corbates ... i son pare no. Festa d'aniversari? Corbata. Convidats a casa d'algú? Corbata. I això que va a l'escola pública!!! De manera que sí, també, he remenat la xarxa per aprendre a fer nusos de corbata. I la tinc: tie-a-tie.net . Evidentment, és l'excepció allà on va (he hagut...

N'estic farta, cansada, esgotada, de sentir notícies que deixen la xarxa pel terra . Tanta negativitat, tant desconeixement, tantíssima por al canvi... Però ja se sap, abans la gent era encantadora, tothom se saludava pel carrer, tothom s'estimava, i vet aquí que arriba la xarxa (amb els estafadors, els pederastes, els pocavergonyes...) i ho fot tot enlaire. Doncs no, no és això de cap de les maneres. L'eina que tenim a les mans és tan impressionant que ens fa por perquè encara és molt nova. Ens està oferint tot allò que hem estat desitjant i no teníem: el do de la ubiuqüitat, els viatges instantanis, un megàfon per a difondre idees... Evidentment que s'hi cola tothom però, oi que no sortim despullats al carrer? Oi que no expliquem les nostres intimitats a tothom que passa? Oi que no anem cridant els dies que serem de vacances a tort i a dret? Només cal això, aprendre a navegar. En el seu dia, la impremta també en va espantar més d'un i es va prohibir llegir i...