No deixis de caminar



Ni aturar-nos ni perdre l'esperança.
La xarxa ens regala la possibilitat de compartir.
Una caminada per una casa gran que no s'omplirà de gent.
Una caminada per una lluita que no s'aturarà.
Mai.
Fins a la victòria.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La vida que ens hem perdut simplement no existeix

Imatge
La bola de cristall  a 10 milles per veure una bona armadura / Manel Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Com ens agrada fer-nos pel·lícules!!! Com hauria estat si hagués, què hauria passat si jo, on seria ara si... Em deia una amiga a la que estimo molt que li havien recomanat els Manel per superar un mal moment. Jo em pregunto si els Manel no són cervells madurs camuflats dins de cossos joves, perquè les seves lletres són punxades al cap i al cor per als de la meva generació. És tan fàcil com això: aquesta és la vida, és aquesta, no n'hi ha cap altra . Les altres opcions només existeixen al teu cap i segur que tendeixes a idealitzar-les. Mira endavant i compta només amb tu perquè la vida que tindràs serà la que vagis construint. I de vegades, només de vegades, "se'ns baixa la Verge i capgira tot el que crèiem lògic tot fent evident, que per un moment, ens en sortim " (Manel dixit). (Sí, la poesia és plena de...
Segueix llegint »

Ruïnes

Imatge
Al peu de les ruïnes, m'empetiteixo Al cim de les ruïnes, hi brota l'esperança. Darrere les ruïnes, hi torna a sortir el sol. Una proposta de Relats conjunts
Segueix llegint »