11 de nov. 2011

Perquè, més enllà, hi ha el miracle del nom de les coses

Digues que m'estimes encara que sigui mentida / Montserrat Roig
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

El virus de la lectura té diversos focus d'origen. Cadascú se sap la història. El meu pas de l'adolescència a la maduresa va venir marcat pels articles a la contracoberta de l'Avui de la Montserrat Roig. Vint anys després encara em dóna un cop de mà.

"De l'ofici d'escriure, me'n considero una aprenenta. Del plaer d'escriure i llegir, me'n considero entusiasta. tot plegat ajuda a viure, que potser és l'afer més important."

8 de nov. 2011

Dona d'empenta, d'una edat estupenda


Exerceixes de mitjana. No tens cap intenció de passar desapercebuda per la vida. Les coses clares i la xocolata espessa, encara que tant les paraules com el menjar et portin problemes. I què?

Vas passar un any amb les mans encetades. Et veig amb les trenes, el teu somriure i les terribles butllofes. Però cal molta força per tombar una muntanya i tu no només no et deixes tombar sinó que les dificultats et donen encara més força per avançar. Vas complir amb el que l'època exigia, mestressa de casa, casada amb dos fills, i quan els vas tenir una mica espavilats va sortir el teu veritable jo: graduat escolar, oient a la Facultat de Teologia, tresorera de l'Associació de Famílies, col·laboració amb diverses ONG, paradetes, organitzar i repartir roba i menjar... I ara la xarxa, els correus electrònics, els blogs...

El teu home t'estima i t'admira. I tu l'estimes i l'admires. Potser per això us baralleu tant. Ell és el teu puntal. Tu ets el seu puntal. I la resta ens aprofitem de la unió del seny i la rauxa: melmelades, vitralls, pessebres, conserves, mitjons, dinars de tres estrelles...

Odies els aniversaris però a mi m'encanta comptar-te els anys perquè vol dir que ets ben a prop. La meva seguidora silenciosa. La meva estimadíssima tieta.




5 de nov. 2011

4 de nov. 2011

Nosaltres, ben mirat, no som més que paraules


Nosaltres, ben mirat a Paraules al vent / Miquel Martí i Pol
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

A casa, sopant, la petita se m'acosta:

- Mama, el tete m'ha pres la O.
- Què dius, videta?
- El tete m'ha pres la O!
- La mare no t'entén.
- El tete m'ha pres la O!!!

Miro la nevera. Hi tenim moltes lletres-imant per jugar.

- No, mira, carinyo, la O és aquí.
- No, mama, no.

Se'n va. Torna amb una cadira de vímet amb el nom del seu germà. M'assenyala la O del nom.

- Ho veus, mama. El tete m'ha pres la O

A partir d'aquí, dures negociacions sobre la pertinença de les lletres dels noms de tots els membres de la família.


1 de nov. 2011

El lent record dels dies

que són passats per sempre.

Cementiri de Sinera / Salvador Espriu
Catàleg de lectura pública /Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

Ni Halloween ni Castanyada. Com a molt moniatos al forn que feia la mare (les castanyes no ens feien gaire el pes i els panellets tampoc). A casa nostra, de tota la vida n'hem dit Tots Sants. I punt.

La tradició familiar del dia era anar al cementiri del poble de la mare. Donàvem la volta. Els primers anys, els morts no tenien passat. Massa aviat vaig tenir algú a qui portar flors. El que més m'agradava era que el cementiri es transformava en la plaça del poble: la gent hi fa petar la xerrada, hi havia rialles, condols, fins i tot hi ha qui hi venia loteria de Nadal. I les històries: aquí hi ha el de Cal Dallò, aquí el de Cal Daixò, que som parents...

No sóc al poble i no aniré al cementiri avui. A la capital són massa plens i despersonalitzats. Potser m'hi acostaré algun altre dia amb la gran a dur flors als avis de Barcelona. Això no obstant, obriré l'àlbum de fotografies i parlaré amb els meus fills dels meus morts perquè, tot i que els tinc presents molt sovint, avui és el dia de fer-ho en família. Perquè sàpiguen que, per mi, encara són ben vius.

Malgrat la primera frase, i per no perdre mai el sentit de l'humor, deixeu-me compartir un bon acudit del dia  vist al decuina.net.


Comiat a la quarentena

Des del comiat a la trentena ... De la família nombrosa a la família nombrosa i dos gats. A la mateixa ciutat però amb més amics i una bibli...