Tinc la recepta

Sobretot si són panys mentals, sobretot si són mentals. No, dels altres no n’entenc, però per als panys mentals tinc la recepta perfecta. Molt senzill. Te m’acostes a la biblioteca, a la secció de poesia. Ei, qui diu biblioteca, diu llibreria, que la casa és forta. M’agafes un llibre i l’obres a l’atzar. T’atrapa? Ja hem fet una volta a la clau. No t’atrapa? A per un altre. Així fins a nou vegades. Ei, jo ho faig nou vegades i em funciona. Sí que ho he provat amb altres llibres, sí, però quan és un pany d’aquells que es resisteixen, només te’n surts amb la poesia. Que per què? Perquè és la clau de tot.

(Concurs de microrelats, 5a participació, 2016)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Hauríem de començar per ser massissos com les estàtues...

La vida que ens hem perdut simplement no existeix