Tot fent bugada...
... ja fa un any que miro el bellugueig dels navegants del meu portal estant. No totes les veïnes han tingut temps de treure el cap. N'hi ha una que us voldria explicar històries, però sempre acaba fent-se enrere. La que treballa en grup, no té mai temps perquè quan no és una cosa, és una altra. Sens dubte, la lectora és la que ha establert rutines i ha trobat el seu forat. També tenim la sentimental, que va fent escrits a tort i a dret, dedicats i concrets, quan li sembla bé. La gran, el nen i la petita van traient el nas. I a la futbolera la tenim calladeta perquè, per un dia que parla del Barça, perden la final.
M'agrada aquest raconet, me'l vaig fent meu, i no tinc pressa per arribar enlloc perquè m'agraden els espais tranquils, les paraules justes i els amics fidels. Acosteu-vos sempre que vulgueu i trobarem una estona per fer petar la xerradeta a l'escó del portal del carrer de les Bugaderes, 39.
Una mica més encara...El Passeig de Gràcia s'ha llevat embolicat en llaços rosa per recordar-nos que avui és el Dia Mundial contra el càncer de mama. Omplim també els nostres blogs per les amigues i per totes les dones que avui estan plantant-hi cara. Aturem el càncer de mama.
M'agrada aquest raconet, me'l vaig fent meu, i no tinc pressa per arribar enlloc perquè m'agraden els espais tranquils, les paraules justes i els amics fidels. Acosteu-vos sempre que vulgueu i trobarem una estona per fer petar la xerradeta a l'escó del portal del carrer de les Bugaderes, 39.
1 any!!! Mare mevaaa!!!
ResponEliminaHe tret la meva cadira al carrer, amb el ganxet i llana. Els nens berenen pa amb oli i sucre i nosaltres l'anem fent petar fins que el sol es pon...
Que per molts anys!!!
i també me n'adono que...
ResponEliminasi fa un 1 any que tens el blog... vol dir que ja toca tornar a quedar per dinar, oi???