La meva relació amb les Lizaran va començar amb la Lola. Era la propietària de la botiga de plantes exòtiques de La botiga dels horrors , la primera obra professional que vaig anar a veure sense la família, només amb uns amics de l'institut. Després va venir Poble nou i encara va recitar el Poema de Nadal al costat de l'Alfred Lucchetti. Ella era el teatre clàssic català. Aquest to de pastorets i passió. La lligava amb la Maria Matilde Almendros, que venia als estius al poble dels meus avis i feia Sagarra i Pitarra i jo obria els ulls i les orelles i em deixava gronxar pels seus versos. Però després vaig descobrir l'Anna. La força, la presència, la mirada. La capacitat còmica (la recordo molt a El 30 d'abril i com a propietària d'una sex-shop del barri d'Horta de Barcelona a L'un per l'altre ), la capacitat de donar sentit al text (no m'hauria empassat Tot esperant Godot sense ella i l'Eduard Fernández damunt de l'escenari), la capacit...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada