Les paraules que toquen

Jocs Florals de l'Escola. Només poesia. Els de 2n s'hi estrenen.

Llegeixen els guanyadors, en ordre invers. Quan llegeix el primer, el text em sona... Bé, no em sona, el reconec immediatament. Dels quatre versos, dos són el començament d'una poesia d'una poeta infantil molt admirada, si més no, per mi. És molt evident que la frase en qüestió és complexa per a un alumne d'aquesta edat.

El tema és que no només ha guanyat sinó que l'Escola decideix enviar la poesia al concurs a nivell superior. Ho saben? Els ho he de dir? Em diuen que es podien "inspirar" en poesies conegudes i no crec (no vull creure) que el nen en qüestió ha copiat, però tinc una sensació estranya al cos.

No m'agrada el que ha passat. M'estimo més paraules menys precises però més reals. I no sé què he de fer...

2 comentaris:

  1. Jo parlaria sincerament amb el nen, és prou gran per explicar com ho ha fet. A veure com reacciona amb la poesia original davant...Ho intentaria aclarir, si ha copiat que no aprengui la lliçó, si no potser esteu davant d'un futur poeta!

    ResponElimina
  2. Finalment vaig optar per parlar amb la mestra i deixar-ho a les seves mans. Ella no se n'havia adonat i no sé si va arribar a fer-hi res. El que sí que vaig saber, per una altra banda, és que el nen, efectivament, havia copiat.

    ResponElimina