En un instant

Vet aquí que una vegada, sembla que faci molt i molt de temps, tenia una nena que encara demanava el xumet i dormia amb el pare i la mare i anava a l'escoleta...

Fa una mica més de tres mesos va començar la transformació. M'hauria d'haver preparat. Ara...

...ni recorda els xumets, són de nens petits (els va regalar a la seva cosina petita dos dies abans de començar l'escola)
...va a l'escola dels grans
...escriu el seu nom
...es vesteix i despulla pràcticament sola
...coneix moltes lletres i números
...corda i descorda botons
...dorm al seu llit (tot i que de vegades, fa escapades al nostre, amb nocturnitat, sense despertar-nos)
...pedala el seu tricicle des de fa un parell de setmanes

És un privilegi tan gran assistir a la creació d'una persona!!!


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Hauríem de començar per ser massissos com les estàtues...

La vida que ens hem perdut simplement no existeix