Mestressa de la seva vida


Pacient i tossuda, gairebé no recordo com era la vida sense ella. Encara és la persona amb la que he compartit coixí durant més temps. L'he vist carregar-se un llit per un gol del Barça, recitar en veu alta els apunts d'infermeria i cantar al Pumucki que encara no sé ben bé qui és (segurament perquè jo era més de Fraggle Rock).

El control emocional de portes enfora no dissimula la tempesta que viu al seu interior. Deixa fer fins que considera que allò no i llavors és implacable. Va a la seva però treballa per tots. La seva feina és d'una generositat extrema que no és a l'abast de tothom. I pels seus fills, no ma-ta però gairebé. Li omplen tots els espais lliures i part de l'estranger.

Hi va haver un temps que no creia en ella mateixa però va trobar les estratègies per girar la truita i avui que fa anys és mestressa de la seva vida. Només per això ja mereix tots els meus respectes. El meu amor fraternal el té guanyat des que era un misteri a la panxa de la mare.

Bru segador, que sua / amb la pitrera nua, / aquí tenim l'ESTIU.

Gravat de les IV estacions / Joan Sales


La possibilitat de trobar estones de temps lliure els mesos de maig i juny és inversament proporcional a la suma del nombre de fills multiplicat pel nombre d'activitats extraescolars de cadascun d'ells més les activitats a les que una mare de família nombrosa que viu a una ciutat i treballa a una altra ha decidit apuntar-se perquè ja no li venia d'aquí. Si una d'aquestes activitats és la presidència d'una junta d'AMPA, multipliqueu-ho per deu.

Però arribarà el juliol. Tindràs caps de setmana. Sortiran de l'escola i no caldrà córrer. Fins i tot, en algun moment, gairebé tots marxaran de colònies i, encara que els enyoraràs molt, molt, molt... hi ha la possibilitat de que recuperis forces.

Sí, oi?