Tindrem la mida de totes les coses

només en dir-nos que ens seguim amant.

Dóna'm la mà a L'irradiador del port i les gavines / Joan Salvat-Papasseit
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

Sant Joan és festa gran a la meva família. Se'n diu el pare i el germà i, a sobre, la meva germana va tenir la punteria de néixer el dia després. Per engrandir la festa, aquesta festa de la llum amb els dies més llargs de l'any, lo meu carinyo i jo vam decidir casar-nos pels volts de Sant Joan. Vam tenir un dia clar i llarg, amb una calor suportable, i una companyia fantàstica. Els versos d'avui es van llegir i cantar aquell dia, i ens acompanyaran sempre. Com el moment solemne, que tenim ben present, en què enlloc de dir el conegudíssim "en la salut i en la malaltia..." o respondre únicament "sí", ens vam mirar els ulls i vam dir que procuraríem estimar-nos i ser-nos fidels tots els dies de la nostra vida. Els projectes han de ser factibles i constants per dur-los a terme. Ja en tenim 12 + 1. Per molts anys i per molts més junts.

Moment 3#3

A diferència d'altres dies, destapo la banyera abans d'agafar la tovallola. Ella encara no n'ha sortit i mira l'aigua com es va escolant:

- I jo què, mama? Marxo amb l'aigua?

Temps era temps hi hagué una vaca cega,

jo sóc la vaca de la mala llet!!!

Vaca suïssa a Bestiari  / Joan Oliver "Pere Quart"
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

Aquesta setmana fa 25 anys de la mort d'una fera de les lletres catalanes, el mai-prou-valorat Joan Oliver, àlies Pere Quart. La meva admiració ja queda demostrada en el fet que paraules seves presideixen aquest el meu i vostre blog. El que més m'agrada de l'Oliver és la capacitat de fer ús de la poesia en tots els moments i situacions, amb totes les finalitats. És un poeta complet que no es limita a sofrir, lamentar-se, sinó que s'indigna, que riu, que explica...

La vaca suïssa és una vaca indignada, ara que sembla que ho estem tots. Però per fer-se valer utilitza la paraula i, no només això, també la poesia. I li diu al Maragall que de vaca cega, res, que ho veu tot i està empipada. I, posats a fer, m'estimo més enviar al botavant al munyidor, la galleda i el tamboret de fusta que anar brandant llànguidament la cua. Això sí, des del respecte al sistema democràtic i des de la feina de base (poseu-vos a la junta de qualsevol associació i sabreu de què parlo).

Més enllà de tenir-te no hi ha res

Un sonet per a tu a Andorra : postals i altres poemes / Miquel Martí i Pol
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona


Aquesta vegada un sol vers, el que tanca el sonet, el que fa que el sonet sigui brillant. Fins aquí passeja, especula, diu alguna cosa... Però és en el darrer instant on el poema pren tota la força. L'heu de dir en veu alta i amb una imatge a la ment. Jo n'hi poso quatre.

Voldria, ni molt ni poc...

[...] sense dubte, ni enveja ni enemic

Aiguamarina, d'Àncores i estrelles / Josep Maria de Sagarra
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

La meva iaia era actriu. Ho duia a la sang. De les del grup del poble. I sempre li tocaven més aviat els papers còmics. Però va tenir el seu moment de glòria, mai millor dit, amb l'Hostal de la Glòria del Sagarra. Per això, quan la Companyia de la Maria Matilde Almendros va venir a interpretar-la, no ens la podíem perdre. Ens van dir que érem massa petits, però els meus cosins i jo hi vam insistir.

Aquella tarda vam tenir tempesta d'estiu, de les que verdegen el cel, i tot el poble va quedar a les fosques. Érem de Festa Major però només una activitat es va mantenir: la representació de l'obra, amb llums de gas. És la primera obra professional que recordo i me'n vaig enamorar. Del teatre. De l'obra. De Sagarra.