Voldria, ni molt ni poc...

[...] sense dubte, ni enveja ni enemic

Aiguamarina, d'Àncores i estrelles / Josep Maria de Sagarra
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona

La meva iaia era actriu. Ho duia a la sang. De les del grup del poble. I sempre li tocaven més aviat els papers còmics. Però va tenir el seu moment de glòria, mai millor dit, amb l'Hostal de la Glòria del Sagarra. Per això, quan la Companyia de la Maria Matilde Almendros va venir a interpretar-la, no ens la podíem perdre. Ens van dir que érem massa petits, però els meus cosins i jo hi vam insistir.

Aquella tarda vam tenir tempesta d'estiu, de les que verdegen el cel, i tot el poble va quedar a les fosques. Érem de Festa Major però només una activitat es va mantenir: la representació de l'obra, amb llums de gas. És la primera obra professional que recordo i me'n vaig enamorar. Del teatre. De l'obra. De Sagarra.

Comentaris

  1. cada post teu és una esgarrifança...

    que bonic...

    ResponElimina
  2. M'encanta "l'hostal de la Glòria", especialment el monòleg de la Glòria:
    "I perquè aquest home retornés a tu / faries els més aspres sacrificis/ faries el que no ha fet ningú/ i daries la sang d'una vegada /per no sentir-te soledat que es fon, /per no sentir-te dons abandonada / que és la cosa més negra d'aquest món". I recordo un programa dedicat a tv3 a la Matilde Almendros que em va encantar descobrir.

    ResponElimina
  3. Jo també t'estimo, sonieta!!!

    Era un plaer veure'la en directe, paula. També va fer "La dida", del Pitarra. Però el Sagarra és tan gran!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

La vida que ens hem perdut simplement no existeix

Tres, dos, un...