Jo no venc l'escalfor d'aquesta boca

ni amb diners, ni per força, ni de franc

L'hostal de la Glòria / Josep Maria de Sagarra
Catàleg de lectura pública / Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona



Dimarts farà 50 anys de la seva mort. Clarors i llums, diuen. Però sempre m'he sentit bategar a la sang la seva poesia. Vaig començar amb el teatre i va ser després que va arribar la resta. La Vida privada, no fa pas gaire. A la iaia li agradava que li recités la part final de la Rambla de les Floristes. Me'n sé uns quants fragments. He representat les Vinyes del Priorat. Però em queda pendent una de les més representades del teatre català: l'Hostal. Encara que fos en un racó, amb el paper més petit.


Les seves heroïnes (tantes dones!!!) i els seus arguments potser no són políticament correctes avui en dia, potser són històries amb altres morals. Però els seus versos sempre seran a la vora dels meus llavis.


Com que no he trobat enlloc la part final de l'obra on apareixen els versos que encapçalen aquesta entrada, us deixo amb l'arribada de la Glòria a l'Hostal, on la seva germana i el seu home han dut massa enllà el concepte de família...





Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada