El que m'agrada de l'aigua

Dilluns moria en Jordi-Pere Cerdà, un poeta prestigiós de les nostres lletres que jo no coneixia de res. No me n'avergonyeixo pas: tres fills, la feina, la de fora i la de casa. No puc saber-ho tot ni ser a tot arreu. El que m'hauria avergonyit és que coneixent aquesta pèrdua, no fes el petit esforç de buscar-ne ni que fos un vers.

A mi de l'aigua m'agrada quan cau suament acaronant les finestres un dia de pluja. O sentir-la rodolant gola avall, ben fresca, quan tinc set. O lliscant al llit d'un riu, arrodonint les pedres i trasformant-se constantment. O en forma de núvol. O entelant el mirall després d'una dutxa calenta i plaent. O freda i nevada. O tèbia i salada. O calenta i infusionada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Tres, dos, un...

Ruïnes