Sotragades

Ahir era una bloguera teixidora.
Avui un escriptor brillant.
Aquesta primavera entra remoguda, sacsejadora, brutal.
Perquè no tocava, encara no tocava.

Fa 27 anys em va impactar el títol d'un llibre d'una autora noruega: també et pots morir a la primavera.

I ara, què?

Doncs a teixir i a llegir. Perquè a cada punt i a cada paraula, se'ns asseuran al costat.

Als llavis, se'ns esbossarà un somriure.

O una bona riallada.


2 comentaris:

  1. Mai toca bugaderes, mai. Una abraçada i ànims! I com tu dius a somriure cada vegada que pensis en ells, segur que t'ho agraïrien!

    ResponElimina
  2. m'havia perdut aquest post...
    porto massa dies sotragada
    i m'espera una primavera brutal
    gràcies per la teva poesia
    hauriem d'anar quedant i fer-nos una abraçada

    ResponElimina