Carrer de les Bugaderes, 39

He cantat en corals, he ballat en esbats, he fet teatre, he anat a un esplai i a un grup de joves... i sempre he tingut ben clar que si ho he pogut fer és gràcies a tot de gent que organitza activitats, munta decorats, cus vestits, corre, va a dormir tard, fa tres-centes coses a la vegada. Trobo que és just que, arribada l'hora, part del teu temps el destinis a fer el que van fer d'altres : posar-te al darrere i anar empenyent. Per això ara ets a la junta de l'AMPA de l'escola i de l'escoleta. Perquè creus que cal ser al darrere per valorar el que hi ha davant. Ara, has de tenir molt clar que la teva única satisfacció serà si la feina està ben feta i tot el que pots esperar és no rebre massa crítiques. Tothom és bo a l'hora de criticar des del sofà però poca la gent que s'apunta a tirar les coses endavant. Ei, no som perfectes, acceptem crítiques però no cal... ...que siguis a la festa de Sant Jordi i al teu darrere sentis "Total, tots els premis s...

Abans d'ahir va ser fantàstic. El nen va trigar menys de 90 minuts a vestir-se, posar-se les sabates i cordar-se-les. La petita es va llevar de molt bon humor i va cantar cançons al drac, al sol i a la lluna. La gran va anar a comprar el pa sola. Vaig arribar abans d'hora a la feina. Vaig aconseguir actualitzar arxius xml amb l'msxml (i mira que se m'havia resistit). Vaig descobrir un claustre del segle XV per perdre-m'hi. Vaig veure un grup de dones teixint i rient juntes . La gran em va explicar que, segons va sentir en un reportatge, els homes sempre comencen amb pedra i les dones amb paper. Per això sempre guanyem . La gran em va explicar que, després de pedra, sempre fan tisores. Són fàcils de preveure... La pediatra em va dir que tinc tres fills fantàstics que creixen com han de créixer. La petita va estar tranquil·la tota la visita... fins que va arribar la vacuna. Però la podem perdonar, no? Lo carinyo va arribar d'hora de la feina i ens ...

Un d'aquells dies carallots en què no avances feina, tires la cadira enrere, t'embadoques mirant les sabates i et preguntes perquè els nusos et queden sempre torts . Vols dir que això no s'ho ha preguntat algú més? Cerques i trobes l' Ian's Shoelace Site  i t'enamores de l'Ian's lace i mai de mai més et tornen a quedar torts i a més els fas a una velocitat ideal (després d'un cert temps de pràctica) per cordar els de tota la família abans de sortir de casa. Parlant de família... Diuen que els plats s'assemblen a les olles (ai, si em trobés amb el creador d'aquesta bonica expressió i em digués on els troba la semblança) i per això el nen adora les corbates ... i son pare no. Festa d'aniversari? Corbata. Convidats a casa d'algú? Corbata. I això que va a l'escola pública!!! De manera que sí, també, he remenat la xarxa per aprendre a fer nusos de corbata. I la tinc: tie-a-tie.net . Evidentment, és l'excepció allà on va (he hagut...

Aquest cap de setmana serà tranquil. Entre els cinc, només hem de fer rentadores, planxar, fer la gran compra de la setmana, fer esmorzars, dinars, sopars, endreçar la cuina, endreçar com a mínim un dels calaixos on s'acumulen papers, fer els comptes mensuals, dur els nens a la biblioteca, anar a comprar un regal per una festa d'aniversari, anar a l'esplai, anar a la festa d'aniversari, fer els deures, si pot ser sense rondinar, fer una passejada diumenge, anar a comprar a la lampisteria la goma perquè la cisterna no perdi aigua i pel tap de l'aiguera, estudiar el perquè el llum de l'habitació només s'encén de tant en tant, aconseguir que totes les joguines que surtin tornin a entrar, preparar les coses per la ballada de l'esbart de la setmana vinent... Aquest cap de setmana serà tranquil. Encara podré llegir i teixir una estona o altra...

Nosaltres som d'allà però vivim aquí. De manera que, a l'espera que la petita se'ns faci una mica més gran i ens retrobem amb el transport públic, passem una bona estona al cotxe cada dia . Tots quatre. La petita no diu massa res, però amb els altres dos xerrem, cridem, riem, cantem, plorem, ens empipem... i juguem. Un dels jocs que més ens agrada és el de fer petites frases amb les tres lletres de cada matrícula . Ahir, per exemple, la que ens va agradar més va ser Gelat de Xocolata Líquida (GXL) de la gran. Però el nostre descobriment més increïble que ens va tenir plorant de riure una bona estona va ser un del nen que mai més ens traurem del cap: Club Koala Martínez . La imaginació i el caparró dels nens, que no té preu.

M'envolten el coll ventalls i plomes mentre les meves mans teixeixen un mar d'onades ...

Té 94 anys i n'ha esmerçat un bon munt entre llibres (és bibliotecària de professió) i paraules (és poeta infantil de vocació). Bib Botó ens convoca a parlar d'ella , a llegir-ne els poemes, a apropar-nos a la seva obra durant aquest mes de novembre. M'afegeixo a l'homenatge, tot i que no sóc una biblioteca, penjant a l'entrada del bloc-blog el poema que més ens agrada a casa i un sobre els llibres que he trobat per la xarxa. Abans, però, per quan una Biblioteca Joana Raspall (estan remodelant la de Sant Feliu i a Sant Joan Despí en fan una de nova)? Segurament seria el millor reconeixement. El bany La nina de drap que més m’estimava s’ha descolorit perquè l’he banyada. Quan la mare em renta, jo també tinc por que em descoloreixin l’aigua i el sabó. Cada dia ho miro..., però veig que no. Els llibres Arrenglerats en els prestatges semblen soldats o personatges tots enrampats. Si en prens algun veuràs que són una altra cosa. Dintre la mà seran un...