Brindem per cada pas donat

[...] I uns petons que són com l'aigua

Moments de cristall d'Escapistes / Inspira

Avui m'avanço un dia a la publicació poètica, però tinc una raó de pes. De vint anys de pes. Si després de deu dies de tendes de campanya, banys a un riu gelat del Pirineu i latrines, en un estat deplorable i sabent que quan arribis a casa no sabràs si decantar-te pel plat de macarrons, la dutxa o el coixí, decideixes començar alguna cosa, és evident que la cosa ha de durar. Tres fills després seguim aquí, combinant defectes i virtuts en un petit paradís on anem bevent la vida a glops petits, brindant per cada un dels passos i assaborint els petons i els moments de viatges interiors. I aquesta cançó té totes les paraules, les necessàries i les suficients, per explicar com és això que ens omple cada dia. Va arribar com si fos un regal a mida del meu aniversari però ens inclou i ens bressola a tots dos. No deixem de tremolar.




Comentaris

  1. el meu dia D també es un 14... 14 de març...
    me'n recordo més jo que ell, tot s'ha de dir... però sempre que li pregunto "que no saps quin dia és avui?" sempre em diu... "avui és catorze??"

    no puc sentir la cançó, ja l'escoltaré a casa, però segur que fa posar la pell de gallina, perque si l'escrit ja ho ha fet...

    que per molts anys, wapa!!!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Hauríem de començar per ser massissos com les estàtues...

La vida que ens hem perdut simplement no existeix