Moment 1#2

Et mira de tu a tu. Et parla de tu a tu. Ja és gran perquè ja va a l'institut. Recordes aquells peus i aquells dits de les mans tan menuts que tenia quan va néixer? Doncs ara és més o menys el mateix. S'està estrenant en el camí de la maduresa, l'escola se li quedava petita, l'institut li va a mida i s'hi aboca amb passió.

De totes les converses n'aprens i n'aprèn i un dia, com si no vingués a tomb et diu:

- Si qui vol lluir, ha de patir, qui vol guanyar, ha de lluitar.

Creues els dits, toques fusta i ferro i demanes que no canviï mai.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Hauríem de començar per ser massissos com les estàtues...

La vida que ens hem perdut simplement no existeix