Agenolla't, Satanàs

Entregant-se al dimoni per primer cop a la seva vida (millor dit, a la seva mort) modificava substancialment el camí marcat. Trencava els esquemes establerts. Oblidava el sentit profund del seu paper. Prement l'espasa amb força, s'obria pas per la cova fosca i llòbrega que el conduiria al seu destí final. L'olor de sofre espès li omplia els narius i els ulls se li encenien de ràbia. Se sentia com si tot de franges negres i vermelles li cobrissin el cos i unes banyes altives li creixessin a banda i banda del front. Josep Maria Folch i Torres es removia en el seva tomba. Els pastorets tindrien, aquell any, un final diferent.

(Concurs de microrelats, 2a participació, 2013)

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Ruïnes