L'escola, en català

En català han estat, tendres i dolces,
les primeres moixaines del meu fill...
I ara del català vols que renegui?
No ho conseguiràs pas!... No hi ha perill!


Jo sento i penso en català, i voldries
que en una estranya llengua m'expressés?
Un jorn fou nostra parla esclavitzada,
però aquells temps no tornaran mai més.

Josep Burgas (fragment)

Vaig trobar aquest poema en un llibre que vaig llegir de cap a peus quan era menuda a ca la iaia. Me'l vaig aprendre i li vaig recitar. Després, el va aprendre ella i el recitàvem juntes. Avui estic segura que li hauria agradat saber que m'ha tornat al cap després de la sentència del Suprem.

2 comentaris: