Feliç qui sap



córrer per boscos, estimar els arbres
i tornar amb la sentor d'espígol.

A favor meu, nostre / Marta Pessarrodona
Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona


Segurament es tracta d'això, no? Gaudir de les coses bones que ens passen. Sempre estem més pendent de les altres: els diaris, les converses. Sempre parlem del que no ens agrada. Però avui no toca, ara no toca, aquesta estona no toca. Ens hi enfrontarem, tot arribarà, però després.

Fixeu-vos en aquella colla dels EUA. S'ajunten uns quants i decideixen que avui és el dia de proclamar que ens agrada la llana (I love yarn day). Només els que ho hem practicat sabem com de relaxant, absorbent, calmant pot arribar a ser teixir i teixir i teixir... Feliços i felices nosaltres, els que sabem trobar els grans moments en les cosetes petites. Per molts anys, sonieta!!!

Comentaris

  1. sonietaSun14 d’octubre del 2011, a les 13:56

    m'encanten els teus pooooosts!!!
    i sobretot si fan olor d'espígooool
    i sobretot si me'ls dediques!!!

    wapisima!!! moltes gràcies pel teu wasap de matinada i pel teu post de migdiada :-)

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Ple de colors

Obro el llibre i llegeixo en veu alta: CONTINUARÀ... Respiro tranquil·la perquè fa dies que mesuro el ritme de lectura. No vull separar-me d'uns personatges que ja són com de la família, d'uns paisatges que formen part de mi. Sé que ell se n'ha adonat. El llibre, vull dir. Per això ha afegit aquesta darrera paraula al final, una paraula que no apareix als seus companys d'edició. Ja sé perquè ho fa. No vol deixar-me desesperançada i buida, com m'ha passat tantes altres vegades. M'envia un missatge ben clar: tothom pot recordar més o menys la història llegida però només alguns la podem fer créixer. M’assec davant de l’ordinador i somric davant el full en blanc. Aquesta vegada, ja ve ple de colors. (Concurs de microrelats, 7a participació, 2016)
Segueix llegint »

La vida que ens hem perdut simplement no existeix

Imatge
La bola de cristall  a 10 milles per veure una bona armadura / Manel Catàleg de lectura pública  /  Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Com ens agrada fer-nos pel·lícules!!! Com hauria estat si hagués, què hauria passat si jo, on seria ara si... Em deia una amiga a la que estimo molt que li havien recomanat els Manel per superar un mal moment. Jo em pregunto si els Manel no són cervells madurs camuflats dins de cossos joves, perquè les seves lletres són punxades al cap i al cor per als de la meva generació. És tan fàcil com això: aquesta és la vida, és aquesta, no n'hi ha cap altra . Les altres opcions només existeixen al teu cap i segur que tendeixes a idealitzar-les. Mira endavant i compta només amb tu perquè la vida que tindràs serà la que vagis construint. I de vegades, només de vegades, "se'ns baixa la Verge i capgira tot el que crèiem lògic tot fent evident, que per un moment, ens en sortim " (Manel dixit). (Sí, la poesia és plena de
Segueix llegint »

Ruïnes

Imatge
Al peu de les ruïnes, m'empetiteixo Al cim de les ruïnes, hi brota l'esperança. Darrere les ruïnes, hi torna a sortir el sol. Una proposta de Relats conjunts
Segueix llegint »