Ple de colors
Obro el llibre i llegeixo en veu alta: CONTINUARÀ... Respiro tranquil·la perquè fa dies que mesuro el ritme de lectura. No vull separar-me d'uns personatges que ja són com de la família, d'uns paisatges que formen part de mi. Sé que ell se n'ha adonat. El llibre, vull dir. Per això ha afegit aquesta darrera paraula al final, una paraula que no apareix als seus companys d'edició. Ja sé perquè ho fa. No vol deixar-me desesperançada i buida, com m'ha passat tantes altres vegades. M'envia un missatge ben clar: tothom pot recordar més o menys la història llegida però només alguns la podem fer créixer. M’assec davant de l’ordinador i somric davant el full en blanc. Aquesta vegada, ja ve ple de colors. (Concurs de microrelats, 7a participació, 2016)
Nenaaaaaaa, quins calats!!!
ResponEliminaaixò m'ho has d'ensenyar a fer!!! i de trenes, en saps de fer?
aquí una alumna ansiosa per aprendre... tens rotuladors de colors?
Sonieta, però si les trenes són senzillíssimes. La primera cosa que vaig fer de mitja va ser un jersei gris amb trenes. Les tardes d'un estiu de maduresa infantil (ara en diuen així els 10-11-12 anys). Només et cal una agulla auxiliar i que els punts de la trena siguin parells: cada x (les que t'agradin) passades i pel dret, passes x/2 punts a l'agulla auxiliar, teixeixes l'altra meitat, recuperes els punts de l'agulla auxiliar (sempre per la mateixa banda) i els fas. I a seguir...
ResponEliminaD'acord, ja buscaré els retoladors...
en viu!!! m'ho has d'explicar en viu... perque només he entès lo que necessito una agulla auxiliar (que de moment no tinc...)
ResponElimina