Carrer de les Bugaderes, 39

Pel 5 a 0. Pels jugadors de Whist. Pels fils i les agulles retrobats. Pel 2 a 6. Per l'home que fou dijous. Pels pastorets i el llop i les cabretes. Per l'1 a 5. Per la dona que fugia de la boira. Pel perdoneu però algú ho havia de dir. Pels viatges en transport públic. Per les sèries descobertes. Per la manifestació del 10 de juliol. Per les músiques escoltades. Pels 10 de la gran i els 40,60,70 dels pares. Pels naixements i el casament. Per la democràcia. Pels museus. Pels petons i les magarrufes. Pels petits moments esgarrapats per compartir amb els amics. Per les meves 39 lectures i les vostres... Però també pels nervis de la nevada, quan no vam poder tornar a casa però teníem casa els pares. Per aquell moment tirolina que no avançava... Pels cubells de roba que es reprodueix i l'ordre que no arriba mai. Per l'organització tan desorganitzada. Per totes les vegades que he perdut la paciència. Per les sentències dels tribunals. Per l'anunci de la setmana blanca...

- Jo sóc molt tranquil. El que passa és que, de vegades, m'espatllo.

Darrerament, s'ha posat de moda ostres.Nadal.és.un.pal. No pas per mi: penso en els que no hi són amb els ulls humits però un somriure als llavis, visc la màgia del Tió tot i que ara em toca el paper de bruixota, miro d'aprendre nadales noves i en sonen i ressonen per casa a tothora... Ja ha passat? Tranquils: només queden 364 dies per tornar-hi (i encara tenim dues setmanes per allargassar-lo...). En quin llavi de dona seria, en quin lloc de muntanya o del pla aquesta tonada floria? Quina fou la primera que es trobà amb la blanca melodia com una oreneta caçada amb la mà, sense esquerperia? Quina dona del meu país, amb aire amorós i enyoradís, vestida de sarja i esclop, però amb una veu molt clara va cantar per primer cop la cançó del Noi de la Mare? Jo em penso que era de feixes foranes, d’aquelles que van dur l'arada al puny, avesada a sentir les campanes una mica de lluny; avesada a sentir el cop que pega la destral que esmussa el fil; i el cucut...

En català han estat, tendres i dolces, les primeres moixaines del meu fill... I ara del català vols que renegui? No ho conseguiràs pas!... No hi ha perill! Jo sento i penso en català, i voldries que en una estranya llengua m'expressés? Un jorn fou nostra parla esclavitzada, però aquells temps no tornaran mai més. Josep Burgas (fragment) Vaig trobar aquest poema en un llibre que vaig llegir de cap a peus quan era menuda a ca la iaia. Me'l vaig aprendre i li vaig recitar. Després, el va aprendre ella i el recitàvem juntes. Avui estic segura que li hauria agradat saber que m'ha tornat al cap després de la sentència del Suprem.

Escena d'escoleta - No gladal tió. Com el papa. Lasca. (Traducció. No m'agrada el tió. Com el papa. Rasca.) (Traducció de la traducció. El tió de l'escoleta té barba de tres dies...) Escena de casa Va portant figuretes del pessebre al tió perquè les vegi i li diu: - Tió, no mengis!!! No fos cas que ens quedéssim sense alguna figureta...

Llegeixo un llibre al tren , com sempre que puc. Aquest cop és "Historia de la lectura" de l'Alberto Manguel. La petita dorm i els altres dos es distreuen dibuixant, xerrant, mirant... Sóc just davant la porta de baixada. - T'agradarà molt aquest llibre. Una dona, encara més kumbaià que jo (que ho sóc més d'esperit que d'indumentària). - Gràcies. Me l'ha regalat una amiga. - Doncs deu ser molt bona amiga teva. Després, llegeix "La biblioteca de noche". Encara t'agradarà més. - Gràcies. S'obren les portes i baixa. La gran obre la bossa, al metro . La senyora que té asseguda al davant se la mira amb suspicàcia. Llavors, la gran treu el ganxet i el fil, i s'hi posa. Els llavis de la senyora esbossen un somriure i, al cap de ben poca estona, ja xerren totes dues com si es coneguessin de tota la vida. Tornem cap a casa en autobús . El nen al seu seient preferit imitant el so i el conductor. La gran llegeix i la petita em demana d...

Aquestes dues darreres setmanes han estat de bojos . La petita, d'una tos pesada i cansadora a la pilota de ping-pong blavosa al front després d'acostar-se massa carinyosament a la porta, de ferums líquides per baix a fonts rajadores per dalt. A l'Associació de Pares, volent-los defensar i trobar una via realista has passat a convertir-te en el monstre que envia els nens amb transtorns de l'aprenentatge a l'escola concertada i, a sobre, per qüestionar els números, fas ajornar l'Assemblea. A l'escala de veïns, els administradors no rutllen, les clavegueres no xuclen i no hi ha comandaments per la porta amb personalitat pròpia de l'aparcament. Hi ha assajos extra de la coral de la gran i examen de comarques i els dictats de català que costen... El nen té una competició de futbol que s'anul·la però no... però sí... però ara ho canviem. (On són el simpàtic o la simpàtica que va dir que a les extraescolars col·loquem els nens? Hauríem de tenir una xerrad...