Carrer de les Bugaderes, 39

... ja fa un any que miro el bellugueig dels navegants del meu portal estant. No totes les veïnes han tingut temps de treure el cap . N'hi ha una que us voldria explicar històries, però sempre acaba fent-se enrere. La que treballa en grup, no té mai temps perquè quan no és una cosa, és una altra. Sens dubte, la lectora és la que ha establert rutines i ha trobat el seu forat. També tenim la sentimental, que va fent escrits a tort i a dret, dedicats i concrets, quan li sembla bé. La gran, el nen i la petita van traient el nas. I a la futbolera la tenim calladeta perquè, per un dia que parla del Barça, perden la final. M'agrada aquest raconet , me'l vaig fent meu, i no tinc pressa per arribar enlloc perquè m'agraden els espais tranquils, les paraules justes i els amics fidels. Acosteu-vos sempre que vulgueu i trobarem una estona per fer petar la xerradeta a l'escó del portal del carrer de les Bugaderes, 39. Una mica més encara...El Passeig de Gràcia s'ha llev...

córrer per boscos, estimar els arbres i tornar amb la sentor d'espígol. A favor meu, nostre / Marta Pessarrodona Catàleg de les biblioteques de la Diputació de Barcelona Segurament es tracta d'això, no? Gaudir de les coses bones que ens passen . Sempre estem més pendent de les altres: els diaris, les converses. Sempre parlem del que no ens agrada. Però avui no toca, ara no toca, aquesta estona no toca. Ens hi enfrontarem, tot arribarà, però després. Fixeu-vos en aquella colla dels EUA. S'ajunten uns quants i decideixen que avui és el dia de proclamar que ens agrada la llana ( I love yarn day ). Només els que ho hem practicat sabem com de relaxant, absorbent, calmant pot arribar a ser teixir i teixir i teixir... Feliços i felices nosaltres, els que sabem trobar els grans moments en les cosetes petites . Per molts anys, sonieta !!!

Aquesta nit és enorme, sembla mentida Els cossos oblidats / Salvador Iborra Una bicicleta. Un ganivet. Un poeta mort. Injust. Indecent. Innecessari. Que en restin les paraules.

Recordo perfectament el moment en què et vaig conèixer. Tu no, ja ho sé. Era una entre 80 i tu un entre 15. Et vas aixecar i ens vas saludar amb aquell moviment de cap i de mà, el somriure giocondià , l'eterna mirada perduda. Van haver de passar set anys perquè ens n'adonéssim, milers de paraules i converses, relacions que no eren, esquerdes cicatritzades, pessigolles furtives, roses dedicades, fins i tot una possíble torticoli. Als altres els pots enganyar, a mi ja no. Darrere el posat seriós, distant, silent que exhibeixes en societat, hi ha un sentit de l'humor immens, una generositat sense barreres , una fidelitat a qui estimes i t'estima. Et defenses amb escenaris negres de futur per poder valorar qualsevol espurna d'èxit que vingui al darrere. L'estratègia t'ha permès redreçar el camí quan els altres (o tu mateix) et feien perdre el rumb. De vegades en pagues un preu alt però mai han arribat a tombar-te. Has tingut, tens i tindràs una banda sonora...