A dalt a la dreta

Darrerament, eres allà. Abans, no ho sé, tinc tan mala memòria. Però era la meva pàgina obligada del suplement. Rebregat a la bossa, entre papers a la tauleta de nit, no anava al reciclatge si no havia llegit Solà, Serra i Teixidor i, quan voltaven per allà, Cabré i Sánchez Piñol. I també la Piquer, per passar una estona desacomplexada. I darrerament el Llort, per la sorpresa.

T'ho confessaré: quan parlaves de congressos i jornades, el volt era més curt. Què vols, sóc de ciències, jo. Però quan parlaves d'una traducció, o defensaves la llengua, o argumentaves esclars i deunidós, em tenies allà, passant i repassant, mirant d'entendre-ho tot. No només el fons, també la forma.

Des del que espero que sigui un gran grup dels que no t'hem gaudit a les classes, perquè no som estudiosos, però estimem la nostra llengua i ens agrada tenir-ne cura, moltes gràcies per tot. També nosaltres som una mica més orfes avui...

"[...] ni un minut més inferior a cap altra."

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada