Els vint-i-cinc amb lo carinyo

Retrat de la gran @bert4rt
Havia d'escriure una declaració d'amor i va sortir més o menys això. I això som nosaltres.

Suc dolç de préssec de setembre.
Escalfor de sol d'abril.
El llibre que buscava a la biblioteca de Borges.
Paraules precises.
Estrips de bata.
L'esclat de la truita al punt.

Pluja d'estels d'un juliol a Aigüestortes.
Vers bategant de Salvat-Papasseit.
Explosió mirabolà àcida i dolça.
Acudits a hores petites.
Notes en harmonia.
Converses en ruta.

Xocolata gelada al balcó calent.
Carícies de llavis encesos.
Sospirs de llençols rebregats.

Tres tries que no són renúncies.
Bellesa a l'orient de les ones.

Procurem viure'ns
i riure
i estimar-nos
a glops petits
tots els dies de la nostra vida.

Ets aquí

A diferència de la cançó, quan em desperto, hi ets, i ets la realitat del dia a dia. Per molts anys de glops petits.

A la tarda
Quan la tetera és encesa
Una escalfor m'omple
veig la teva cara
I crec que ets aquí

En un jardí
Quan m'aturo a tocar una rosa
I sentir el seu pètal suau i dolç vora el meu nas
Somric i suposo
Que d'alguna manera, ets aquí

Quan somnio
I de sobte em desperto
Em frego els ulls i mandrejo
I de sobte m'adono que...


Ja és de dia
I la meva fantasia s'esvaeix com un estel distant a la matinada
El meu somni més estimat se n'ha anat
Llavors penso que hi ha només una cosa a fer
Creure que el meu somni és veritable
I que ets aquí, ets amb mí.

Els sis de la petita

No en tens prou amb una sola mà. Ja te'n calen dues. I això vol dir que et vas fent gran i no tenim prou dits per abastar-te. Com és que tot passa tant de pressa?

Omples el dia i la casa d'històries de princeses i de germans zoòlegs, de contes de pares i mares i fills i filles i avis i àvies i tota la parentel·la. I de trenes. De moltes trenes de cabells i de fils i d'amics i amigues i de cosins i cosines. I de petons. Amb abraçada inclosa.

Ets de música i paraules sentides, escoltades i explicades més que d'aquests dibuixos que encara se't fan llunyans i complexos i que els grans en diem lletres. Però no dius que no a algú que t'acompanya a la biblioteca i t'ajuda a viatjar a mons per eixamplar el teu univers. Com has fet amb tantes altres coses, un dia obriràs els ulls i les lletres i les paraules seran amigues teves... i seguiràs demanant que t'expliquem un conte abans d'anar a dormir. Per tenir-nos ben a prop.

Encara que passin els anys, no vull deixar mai de perdre'm en la dolçor infinita de la teva mirada.

Per molts anys!!!

Jo sols vull

:: com anem, padrina?
:: guaita-la. noia, feia molts dies que no baixaves al carrer...
:: ja ho sabeu que vaig molt atabalada... no paro... criatures amunt i avall
:: sí, noia... no m'hi facis pensar... jo ara ja reposo
:: padrina, que avui us he enviat una amiga. feu-li una bona rebuda. es diu joana i només tenia 100 anys, prou temps per fer-se petita, petita, com els seus versos
:: no pateixis, que l'hi trobaré un bon lloc. només una cosa...
:: digueu
:: feia versos que rimaven? ja saps que jo sóc una mica perepunyetes amb això
:: segur que us agradaran. sabeu què deia?

jo en tinc prou amb llum de sol,
blau de mar i verd dels pins,
i amb les flors i els cants tan fins
de les aus tot fent el vol

:: així de ben segur que s'hi trobarà bé
:: gràcies, padrina
:: noia, no et facis pregar tant per tornar a aparèixer
:: no hi patiu, padrina...

El més important, entre dos amics, són els moments de silenci

Josep Maria Espinàs

exactament per això vaig saber
que entre tots
eres
tu
qui                                                      m'acompanyaria
                    em bressaria
                                             m'atabalaria
         em faria riure                                                   em faria somniar
                                   m'estimaria

en sotracs o lliscant suuuaaauuummmeeennnt

però junts tots els dies de la nostra vida

el comptador marca 15 anys de la gran festa

sumem i seguim

Traficants de llibres i de roses

A quarts de vuit del matí, a la cantonada de Llúria i Consell de Cent ja sents un murmuri (la veu encara està mandrosa):

- Roses?

Els llibres exposats parlen sols i n'hi ha tants...

De manera que, en cas de dubte, perquè no trieu autors i autores catalans? No serà cap esforç, serà una descoberta fantàstica. Qui us ha fotut al cap que els autors catalans no...

Voleu riure? Torn de nit, de l'Agustí Vehí.
Voleu erotisme? Recupereu la Maria Mercè Marçal i directa a la vena (ni ombres ni punyetes...).
Voleu novela negra? Si us plau... Andreu Martí, Agustí Vehí (de nou),  Marc Pastor, Sebastià Bennasar...
Voleu història? Plans de futur, de Màrius Serra, per conèixer un personatge important i menystingut.
Voleu poesia? Ja n'he dit una però no oblideu l'Espriu i doneu l'oportunitat a veus més actuals com en Josep Pedrals (el podeu tastar a pedacets cada setmana a La Tribu de Catalunya Ràdio).
Per als més petits de la casa? Joana Raspall!!! Fan cent anys el 2 de juliol i us n'enamorareu al primer vers.

Remeneu, remeneu, remeneu i convertiu-vos en traficants de llibres i roses. Avui i sempre.


Sotragades

Ahir era una bloguera teixidora.
Avui un escriptor brillant.
Aquesta primavera entra remoguda, sacsejadora, brutal.
Perquè no tocava, encara no tocava.

Fa 27 anys em va impactar el títol d'un llibre d'una autora noruega: també et pots morir a la primavera.

I ara, què?

Doncs a teixir i a llegir. Perquè a cada punt i a cada paraula, se'ns asseuran al costat.

Als llavis, se'ns esbossarà un somriure.

O una bona riallada.


No deixis de caminar



Ni aturar-nos ni perdre l'esperança.
La xarxa ens regala la possibilitat de compartir.
Una caminada per una casa gran que no s'omplirà de gent.
Una caminada per una lluita que no s'aturarà.
Mai.
Fins a la victòria.