Els divuit de la gran

La paraula i el traç
i el domini del joc.
La rival, estudiada.
La lluita, controlada.
49 raons per seguir-te estimant,
22 més per les que vindran.
El càlcul més precís,
el dibuix inspirat.
La tenacitat justa,
la justícia tenaç.
Segura i insegura,
independent de cap,
només si hi ha abraçades.
Segueix-te preguntant,
segueix posant en dubte
el que et posi al davant
la gent, el temps, la vida.
I si alguna esgarrapa
mira-te-la com saps fer,
llepa't bé les ferides
que aviat seran cicatrius.
Vola alt, sigues tu
que no t'aturi ningú.
El món és a les teves mans.

Moment 3#8

Si de gran no puc ser actriu
o directora de teatre
o estudiar per la pau al món...
m'agradaria ser filòsofa
perquè sempre em faig moltes preguntes.

Elogi de l'abraçada

Abraça'm
Abraça'ns
Abracem-nos
No s'enyoren tant els petons
com l'abraçada plena
sincera
completa
que s'allarga
escalfa
calma
Ho hem de fer més, això d'abraçar-nos
26 anys
Sumem i seguim

Un dia històric

08 de maig del 2017
Marca aquesta data com a dia importantíssim al teu calendari.
Recorda'l sempre.
Aquest és exactament el dia en que et vas fer lectora.

A tu, que t'ha costat tant desxifrar el codi.
Com aquella llana que cal cabdellar però és plena de nusos.
Nus a nus els has anat desfent tots.

Tornàvem a casa des de circ.
A diferència d'altres dies, no em demanaves que t'expliqués res.
Estaves en silenci.
Vaig pensar que estaves adormida.
Quan et vaig cridar, em vas dir:
- Estic llegint, mama.
I no et vaig poder dir res més.
Atrapadíssima amb el primer volum de les aventures del Capità Calçotets.

És el clic a l'interruptor.
Mai m'havies fet callar per llegir.
Mai abans t'havia atrapat tant un llibre.
D'un cert gruix, ja.

Un dia històric.

Els vint-i-cinc amb lo carinyo

Retrat de la gran @bert4rt
Havia d'escriure una declaració d'amor i va sortir més o menys això. I això som nosaltres.

Suc dolç de préssec de setembre.
Escalfor de sol d'abril.
El llibre que buscava a la biblioteca de Borges.
Paraules precises.
Estrips de bata.
L'esclat de la truita al punt.

Pluja d'estels d'un juliol a Aigüestortes.
Vers bategant de Salvat-Papasseit.
Explosió mirabolà àcida i dolça.
Acudits a hores petites.
Notes en harmonia.
Converses en ruta.

Xocolata gelada al balcó calent.
Carícies de llavis encesos.
Sospirs de llençols rebregats.

Tres tries que no són renúncies.
Bellesa a l'orient de les ones.

Procurem viure'ns
i riure
i estimar-nos
a glops petits
tots els dies de la nostra vida.

Ets aquí

A diferència de la cançó, quan em desperto, hi ets, i ets la realitat del dia a dia. Per molts anys de glops petits.

A la tarda
Quan la tetera és encesa
Una escalfor m'omple
veig la teva cara
I crec que ets aquí

En un jardí
Quan m'aturo a tocar una rosa
I sentir el seu pètal suau i dolç vora el meu nas
Somric i suposo
Que d'alguna manera, ets aquí

Quan somnio
I de sobte em desperto
Em frego els ulls i mandrejo
I de sobte m'adono que...


Ja és de dia
I la meva fantasia s'esvaeix com un estel distant a la matinada
El meu somni més estimat se n'ha anat
Llavors penso que hi ha només una cosa a fer
Creure que el meu somni és veritable
I que ets aquí, ets amb mí.

Desapareixen o viatgen?

M'agrada pensar que viatgen. Que aprofiten que no estic per elles per fugir. O potser només volen reposar i observar el que passa.

Per això, quan em vaig adonar que havia perdut el guant acabat d'estrenar quan me'l vaig treure per marcar la targeta a l'entrada al metro, vaig seguir endavant el meu camí. Vaig fer la jornada laboral. I, al tornar, m'esperava. Va jugar a fet i amagar i el vaig trobar dins la bossa d'escombraries. A mi no m'ho explicarà però, a la seva parella de vida, segur que sí.

Els sis de la petita

No en tens prou amb una sola mà. Ja te'n calen dues. I això vol dir que et vas fent gran i no tenim prou dits per abastar-te. Com és que tot passa tant de pressa?

Omples el dia i la casa d'històries de princeses i de germans zoòlegs, de contes de pares i mares i fills i filles i avis i àvies i tota la parentel·la. I de trenes. De moltes trenes de cabells i de fils i d'amics i amigues i de cosins i cosines. I de petons. Amb abraçada inclosa.

Ets de música i paraules sentides, escoltades i explicades més que d'aquests dibuixos que encara se't fan llunyans i complexos i que els grans en diem lletres. Però no dius que no a algú que t'acompanya a la biblioteca i t'ajuda a viatjar a mons per eixamplar el teu univers. Com has fet amb tantes altres coses, un dia obriràs els ulls i les lletres i les paraules seran amigues teves... i seguiràs demanant que t'expliquem un conte abans d'anar a dormir. Per tenir-nos ben a prop.

Encara que passin els anys, no vull deixar mai de perdre'm en la dolçor infinita de la teva mirada.

Per molts anys!!!

Jo sols vull

:: com anem, padrina?
:: guaita-la. noia, feia molts dies que no baixaves al carrer...
:: ja ho sabeu que vaig molt atabalada... no paro... criatures amunt i avall
:: sí, noia... no m'hi facis pensar... jo ara ja reposo
:: padrina, que avui us he enviat una amiga. feu-li una bona rebuda. es diu joana i només tenia 100 anys, prou temps per fer-se petita, petita, com els seus versos
:: no pateixis, que l'hi trobaré un bon lloc. només una cosa...
:: digueu
:: feia versos que rimaven? ja saps que jo sóc una mica perepunyetes amb això
:: segur que us agradaran. sabeu què deia?

jo en tinc prou amb llum de sol,
blau de mar i verd dels pins,
i amb les flors i els cants tan fins
de les aus tot fent el vol

:: així de ben segur que s'hi trobarà bé
:: gràcies, padrina
:: noia, no et facis pregar tant per tornar a aparèixer
:: no hi patiu, padrina...