Carrer de les Bugaderes, 39

Nocturn per a acordió de Joan Salvat-Papasseit Ni vaig fer vaga ni em vaig indignar. No m'agrada on és la meva economia. Em sulfuro quan sento indemnitzacions i sous d'alts càrrecs bancaris mentre petites empreses tanquen. No m'ho puc creure quan veig la quantitat d'immobles propietat dels nostres polítics que no van fer res amb la bombolla immobiliària. Però em nego a renunciar a un dia del meu sou, tal i com està la situació, per donar força a unes organitzacions que potser en el seu dia van tenir sentit però avui estan obsoletes i enganxades als seus esquemes antiquats. La majoria d'ells no han trepitjat una fàbrica, no saben què és guardar fusta al moll. Ens estan prenent el pèl per totes bandes. Hem de trobar una altra manera. Hi ha de ser. Una altra manera de fer-nos escoltar, de canviar les coses. N'estic absolutament segura. Potser em quedo sola sota la figuera. Si és així, com a mínim que m'acompanyi un txa-txa-txà.

Cant de novembre a   Visions i cants / Joan Maragall La tardor i la primavera tenen una relació particular. No els agraden els extrems però tampoc els agrada la monotonia. Ara vent, ara pluja, ara vida. M'agraden precisament per això, perquè no tenen por al canvi, a la transformació, perquè saben que cal que tot canviï perquè tot segueixi igual . Cal prendre decisions i no sempre és senzill. Cal denunciar sense por tot allò que no és just, encara que ens pugui portar problemes. Cal defensar la llibertat, l'honestedat i la democràcia , perquè són els nostres pilars bàsics. No us deixeu enganyar per la traducció fàcil del verb. Gosar vol dir tenir el coratge suficient . I això és el que ens cal. Cada dia i en tots i cadascun dels aspectes de la nostra vida. Ja ho sabeu, un llapis mai no dibuixa sense una mà.

Només ho faig per tu a Concert de mitjanit / Sau Em va costar. El nen m'ho demanava però reconec que el faig fer suar. La gran també s'hi va apuntar. De manera que, dissabte, tots tres, vam anar al teatre. Al Victòria, el primer teatre al que vaig anar només amb amics a veure una obra professional: La botiga dels horrors. Em vaig enamorar del Pep Anton Muñoz. I dels musicals. I del Victòria. No es estrany que em posi nostàlgica perquè el que vam anar a veure era Sau. I Sopa de Cabra. I els Pets. I Duble Buble. I Lax'n'Busto. El Cop de Rock més dolç que he rebut mai , ple cançons que em permetien cantar la meva música en la meva llengua. Potser la mandra d'acostar-m'hi era la por al sacseig , a veure tot el que ha passat d'allà fins aquí. Ben bé el que explicava la història damunt de l'escenari. Ja m'he sacsejat i ho vaig començar a fer en directe, cantant-les gairebé totes i, al final, pujant al Tren de mitjanit i al Cop de Rock i al que...

És quan dormo que hi veig clar , a On he deixat les claus.../J.V.Foix El surrealisme es fa present a les nostres vides de les maneres més inesperades. És allò que diuen que de vegades la realitat no és gens versemblant . Dines a un local ple de gent encantadora i se t'acut comentar que és el teu aniversari. De cop i volta, mentre prens les teves herbes, se t'acosten a cantar-te la cançó d'aniversari i et porten una espelma. Resulta que un ballarí internacional que corre pel local s'hi ajunta. Tu, l'espelma, el ballarí i les millors cambreres de la capital . No hi ha proves (no sóc persona de reacció ràpida), més que un sotrac, un impacte, un "està passant?". Fas ús de les eines comunicatives que t'ha regalat el teu temps. I una de les blogueres més actives, ganxeteres i energètiques de la xarxa t'envia una cançó personalitzada cantada ves a saber en quin racó. Demà dinaràs al lloc on fa un any vas viure un d'aquells moments. Aquest cop...

L'arquitecte a Espècies per catalogar / Els amics de les arts És curiós que t'agradi fer teatre però no t'agradi disfressar-te. Sempre pots argumentar que et ve de lluny. Encara que ara no ho sembli, de petita eres extremadament tímida. I cada any, encara que el dijous haguessis menjat la truita i la botifarra d'ou, estaves convençuda que series l'única disfressada de l'escola , que t'havies equivocat de dia. Un any, va nevar (aquests de la capital, que de quatre volves en diem nevada). I va ser molt màgic. Però tret d'aquell any... La cosa empitjora quan ets mare de tres criatures i a l'escola diuen que han de portar una disfressa original, que l'hagin fet ells i que l'hagin fet a casa . I un et demana anar de contenidor d'escombraries orgàniques i l'altra de tortuga i l'altra... Si hi ajuntes que, acostumada com estàs a deixar-ho tot per darrera hora (bàsicament perquè poden canviar quinze vegades d'idea la setmana ante...

Sincer, apassionat i segur d'ell mateix, res no l'atura quan un tema l'interessa . El nostre home de la corbata remenarà l'espai, la xarxa i la biblioteca a la recerca de més informació. Potser aquesta set de coneixements va fer que amb dos anys entengués la relació entre lletres i paraules i als tres fos capaç de llegir qualsevol text amb lletra d'impremta gràcies a les parades del tramvia. Més del teclat que del llapis, més del museu que de jugar al carrer, més d'activitats amb objectiu que del lleure pel lleure, no en tindria mai prou de bicicleta i futbol. És de grup social petit i estable, de costums i horaris, de saber què farem, quan i com. Tant et regala les abraçades i els petons més dolços com s'indigna fins a l'ànima. Però després torna, i reconeix, i analitza, i millora. Grans esperances . Va néixer 191 anys després de Dickens, dia per dia, i quan mirava de lligar-ne la coincidència he trobat que aquest títol li escau com cap altre. E...