Carrer de les Bugaderes, 39

Pacient i tossuda , gairebé no recordo com era la vida sense ella. Encara és la persona amb la que he compartit coixí durant més temps. L'he vist carregar-se un llit per un gol del Barça, recitar en veu alta els apunts d'infermeria i cantar al Pumucki que encara no sé ben bé qui és (segurament perquè jo era més de Fraggle Rock). El control emocional de portes enfora no dissimula la tempesta que viu al seu interior . Deixa fer fins que considera que allò no i llavors és implacable. Va a la seva però treballa per tots. La seva feina és d'una generositat extrema que no és a l'abast de tothom. I pels seus fills, no ma-ta però gairebé. Li omplen tots els espais lliures i part de l'estranger. Hi va haver un temps que no creia en ella mateixa però va trobar les estratègies per girar la truita i avui que fa anys és mestressa de la seva vida . Només per això ja mereix tots els meus respectes. El meu amor fraternal el té guanyat des que era un misteri a la panxa de la ma...

Gravat de les IV estacions / Joan Sales La possibilitat de trobar estones de temps lliure els mesos de maig i juny és inversament proporcional a la suma del nombre de fills multiplicat pel nombre d'activitats extraescolars de cadascun d'ells més les activitats a les que una mare de família nombrosa que viu a una ciutat i treballa a una altra ha decidit apuntar-se perquè ja no li venia d'aquí.  Si una d'aquestes activitats és la presidència d'una junta d'AMPA, multipliqueu-ho per deu. Però arribarà el juliol. Tindràs caps de setmana. Sortiran de l'escola i no caldrà córrer. Fins i tot, en algun moment, gairebé tots marxaran de colònies i, encara que els enyoraràs molt, molt, molt... hi ha la possibilitat de que recuperis forces. Sí, oi?

Feia anar els llapissos abans de fer anar les cames. Ara que les té gairebé més llargues que jo, encara segueix buscant nous estils, aprendre i crear. Però amb els dibuixos no en té prou i s'atrapa en llibres gruixuts per viure històries d'altres com si fossin la seva. En el camí de la seva independència, és a punt de fer el triple salt a l'institut. Ja s'hi troba. Sap que no deixarà l'escola del tot, perquè encara hi té els seus germans, però ja se sent més fora que dins. Potser perquè és una filòsofa en un món de cap-quadrats . "M'avergonyeixo de la raça humana" i "Tu tens por a la mort?" són dues de les preguntes que m'ha fet un matí qualsevol a quarts de vuit abans de sortir de casa, mentre prepara els gots de llet per a tota la família. Ha triat estar sola abans que mal acompanyada. Encara no sap fins a quin punt això la fa forta. L'ajudarà a enfrontar-se al tsunami que tot just comença a tastar, ella i els que l'envolt...

Joan F. Mira (Vist al   Rodamots ). Avui és el dia del llibre i la rosa, de les paraules i l'amor i, sobretot, de l'amor a les paraules. Sortiu i gaudiu-ne i deixeu-vos endur per una contracoberta seductora, un títol encertat, una primera frase prometedora... Hi ha un llibre que us està esperant per dur-vos de viatge, no us el deixeu perdre. En cas de dubte, aquest any, Sales / Calders / Tísner / Rodoreda . Aposta segura. Bona diada a tots!!! I si pot ser també amb música. I si pot ser amb bona música. I si pot ser amb bona música de cobla.

sense tota aquesta repugnant complicació que traginem per dintre sense saber-ho. Incerta glòria / Joan Sales (1912 - 1984) Demà, demà és Sant Jordi!!! Aquest any hi ha tantes coses a celebrar... Posem l'aniversari d'algú que va tenir una incerta glòria. Que va canviar la Colometa per la Plaça del Diamant ara fa justament cinquanta anys. Que publicava en la seva llengua malgrat tot. Que escrivia cartes personals amb vocació literària. Que no s'estava de dir el que pensava. Que va escriure i tornar a escriure i tornar a escriure la mateixa novel·la. Que tenia un amic poeta Que s'ha-de-llegir. Com el recupera algú que té un racó dalt del món ...

... i és sots aquest record que em poso a escriure . Paraules d'Opòton, el vell / Avel·lí Artís Gener Tísner  (1912-2000) Només queden dos dies, dos dies i ja serà Sant Jordi!!! Aquest any hi ha tantes coses a celebrar... Posem l'aniversari d'algú que hi veia molt clar amb un sol ull. Que aixecava la bandera en senyal de llibertat. Que sabia viure i veure. Que jugava amb les paraules però sobretot amb les definicions. Que parlava un castellà mexicà acatalanat. Que explicava la seva història de manera sublim...