Carrer de les Bugaderes, 39

Et mira de tu a tu. Et parla de tu a tu. Ja és gran perquè ja va a l'institut. Recordes aquells peus i aquells dits de les mans tan menuts que tenia quan va néixer? Doncs ara és més o menys el mateix. S'està estrenant en el camí de la maduresa, l'escola se li quedava petita, l'institut li va a mida i s'hi aboca amb passió. De totes les converses n'aprens i n'aprèn i un dia, com si no vingués a tomb et diu: - Si qui vol lluir, ha de patir, qui vol guanyar, ha de lluitar . Creues els dits, toques fusta i ferro i demanes que no canviï mai.

Tens les respostes dins teu. Si penses, no cal que preguntis Anna Cabré / Mestres de mestres Les millors lliçons dels bons mestres molt poques vegades tenen a veure amb els continguts. Més aviat són portes que s'obren, neurones que s'il·luminen, racons que no imaginaves i que eren allà. Actituds de vida . La nostra televisió pública ens ofereix perles que podrien haver passat desapercebudes quan només hi havia la programació tradicional. Ara, però, ja no ens hem d'empassar el que fan a la tele, podem triar-ho a la carta. Us recomano tots i cadascun dels capítols d'aquest magnífic programa de l'Albert Vinyoli. Tots tenen en comú una dedicació vital a la seva professió, pampallugues als ulls quan en parlen i uns mestres molt especials. Si m'hagués de quedar amb un capítol, em quedaria amb els pares de l' Anna Cabré que, cada cop que ella preguntava, li deien "Pensa!!!". Una sola paraula que et canvia la vida.

On he deixat les claus / J.V.Foix Vols curts, prop del niu. N'aprens. Vols de risc, més enllà. Busques el teu lloc. Un dia, faràs el teu niu. Casa nostra sempre serà casa teva.

- Per què aquesta senyora porta els llavis marrons? - Mama, no sé volar. Potser si me n'ensenya algun ocell... - Les mares també tenen nom. - (Quan la gran i el nen marxen de colònies) Així em quedo soleta? No pateixis, mama, jo et cuidaré.  Per molts anys, bonica!!!

I got rythm / George Gershwin Diuen que en cadascuna de les teves escenes hi havia molt de treball, que no deixaves res a la improvització, que eres dur i estricte. Però tot sembla tant senzill quan ho fas tu. Deixar-se endur per la música sense perdre un bri de personalitat, sense exageracions ni estridències però sense deixar de posar-se reptes. La dansa hauria de ser sempre això. Les casualitats. Si em diuen París, penso en tu. Després de passar-hi uns dies, vaig treure la pols a la pel·lícula que he vist segurament més vegades a la vida. En versió original. Amb decorats de cartró pedra però amb música de qualitat excepcional. Per tornar a descobrir que t'atrevies amb tot . Qui deia que no es pot treballar amb nens i amb animals? Amb nens, amb dibuixos animats i damunt d'un paper de diari. Allà on siguis, per molts segles, Gene!!!

Pingüí a Bestiari / Pere Quart La calor fa lliscar el cotó El condicionat inspira la figura. La comunitat dóna el camí. El poeta, les paraules justes. D'on surto?