Carrer de les Bugaderes, 39

Sense vos, què n’hauríem estat de feliços. Si aquell matí no us haguéssiu llevat amb el peu esquerre perquè feia una calor asfixiant. Si no haguéssiu escoltat les veus incitants, fosques, irritants... Si, com us agradava tant de fer, us haguéssiu quedat al llit, mandrejant. Amb un bon esmorzar. Amb un bon llibre. Si haguéssiu entès que convèncer és molt millor que imposar. Si haguéssiu conegut algú que us hagués ensenyat a estimar la diferència. Si la franquesa i el respecte haguessin estat les vostres millors virtuts. Si haguéssiu estimat les persones per damunt de les idees. Si no ens haguéssiu tingut tanta mania.Aquell dia de juliol. (Concurs de microrelats, 3a participació, 2013)

Entregant-se al dimoni per primer cop a la seva vida (millor dit, a la seva mort) modificava substancialment el camí marcat. Trencava els esquemes establerts. Oblidava el sentit profund del seu paper. Prement l'espasa amb força, s'obria pas per la cova fosca i llòbrega que el conduiria al seu destí final. L'olor de sofre espès li omplia els narius i els ulls se li encenien de ràbia. Se sentia com si tot de franges negres i vermelles li cobrissin el cos i unes banyes altives li creixessin a banda i banda del front. Josep Maria Folch i Torres es removia en el seva tomba. Els pastorets tindrien, aquell any, un final diferent. (Concurs de microrelats, 2a participació, 2013)

I ja feia temps que les coses no anaven pel bon camí... Talleu, és bona. Es pot saber què fas? Es pot saber què fas tu? T'estava explicant el que m'ha passat. Estaves interpretant el millor paper de la teva vida per deixar-me. Què t'has pres? Tots aquests anys compartits, els projectes plegats, ho llences tot a les escombraries... QUÈ T'AGAFA? ...senzillament perquè ahir no vaig estar pels nens pel BARÇA... T'ESTIC DIENT QUE NO ÉS AIXÒ!!! ...jo que t'ho he donat tot... QUE M'HAN ACOMIADAT, TROS DE QUÒNIAM!!!!!! ... Mira que n'ets, d'animal... Ah, era això. Sí, era això. Tranquil·la, ens en sortirem. No sé si puc estar tranquil·la si penses que fotré el camp. És que he vist un telefilm d’aquells i, ja saps, de vegades confonc realitat i ficció. ... Vinga, tu vals molt i te'n sortiràs. Ja ho veurem. T'estimo. Talleu, és bona. (Concurs de microrelats, 1a participació, 2013)

Des del comiat a la trentena ... De la família nombrosa a la família nombrosa i dos gats. A la mateixa ciutat però amb més amics i una biblioteca i un teatre just al davant de casa. A la mateixa feina però teletreballant i amb uns caps nous acabats d'estrenar. De les ulleres sense marc a les ulleres i un protector dental nocturn. Del bany de color a lluir totes i cadascuna de les meves canes amb alegria. D'escola (AMPA) i institut a institut (AFA i Consell Escolar) i universitat. De dues llicenciatures a les primeres passes per a un nou grau. De saber-me tots els diàlegs de Pixar a mirar sèries d'adults per recomanació filial. De set nebots a nou (i cinc més com si ho fossin). De fer malabarismes per arribar a totes les extraescolars a tornar a passejar tranquil·lament però pel riu. De navegar amb el mòbil a que sigui una eina imprescindible. De recuperar coneguts a fer-ne tria i recordar-los amb estima i agrair-los tot el que em van donar. Dels amics virtuals a les convers...

La paraula i el traç i el domini del joc. La rival, estudiada. La lluita, controlada. 49 raons per seguir-te estimant, 22 més per les que vindran. El càlcul més precís, el dibuix inspirat. La tenacitat justa, la justícia tenaç. Segura i insegura, independent de cap, només si hi ha abraçades. Segueix-te preguntant, segueix posant en dubte el que et posi al davant la gent, el temps, la vida. I si alguna esgarrapa mira-te-la com saps fer, llepa't bé les ferides que aviat seran cicatrius. Vola alt, sigues tu que no t'aturi ningú. El món és a les teves mans.

Si de gran no puc ser actriu o directora de teatre o estudiar per la pau al món... m'agradaria ser filòsofa perquè sempre em faig moltes preguntes.